Som a la Fira d’entitats

maig 4, 2014

Avui ens podreu trobar a la fira d’entitats, veniu a veure’ns!!

20140504-131740.jpg

0

Les Roques de’n Vinyals

novembre 20, 2012

Aquests cap de setmana passat, dissabte 17-11-2012 vam anar a visitar un lloc espectacular i desconegut per quasi tots els que hi vam anar, amb l’afegit que el tenim a tocar de Santa Susanna.
Es un conjunt de Roques, moltes, i de dimensions enormes que estan situades en una zona del bosc de Tordera entre Miralles i Mas Reixach. Desprès de pocs kms, però durs i de trobar el petit corriol que porta a les roques ens vam trobar amb això:

Propera sortida de Club el 2-12-2012: Ruta 10 Ermites de Santa Coloma de Farners

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=260240

 

 

1

TOURMALET – HAUTACAM (5-6-7/10/2012)

octubre 24, 2012

En Josep Colominas, Josep Mª Reguill i Jaume Duran, sortim divendres a les 16 h. cap a Argelèrs de Gasòst, França 523 km i 5 h de cotxe, carreguem bicis i complim amb l’horari previst arribant sobre les 21 h al Hotel L’Aurieulat petit hotel amb bona fama de menjar i vàrem poder comprovar-ho doncs el petit restaurant estava ple i van dir que no ens podien donar de sopar, així que anem cap el poble preguntem als 2 llocs que havien i aquella hora de les 21,30 aprox. era massa tard: “Mon Dieu… il est trop tard !!!” doncs canviem de poble i anem cap a Lourdes a veure si hi ha un miracle i podem sopar … MIRACLE ! podem sopar i en Txema es va possar les botes als postres:

Després del soparet a dormir, habitació per 3 romàntica, el llit de matrimoni per en Josep que va dormir travessat doncs com sabeu el noi és petit:

 

Al matí següent després d’un bon esmorzar comencem la ruta prevista, ruta circular de 100 km pujant el mític TOURMALET

Comencem a pedalar i només sortir del poble el primer km, EL TOURMALET ! Noooo, una carretereta amb algunes rampes del 12% ens ho agafem amb tranquil•litat i seguim pedalant per trobar-nos al cap d’uns kms més el Coll d’en Vidalet, total que arribem a Bagnères de Bigorre inici de la pujada al Tourmalet amb 800 de desnivell positiu i vinga cap amunt

Campan, Sta. Maria de Campan i la cosa cada vegada puja més el kms no baixen del 8’5% de promig, arriben els temuts tunels

i pensant que arribaria algun “descansillo” res de res 2 km abans d’arribar a La Mongie promig de percentatge 10%

Arribem a La Mongie, sense comentaris …

I finalment despres de 23 kms UPHILL, TOURMALET aquí estem!

Portem uns 65 kms i un desnivell positiu d’ uns 2200, comencem el descens  fins al punt de sortida, baixada trepidant passem per Barèges – Luz Saint Sauveur i cap al Hotel 102 kms, temps de descans, relax i sopar merescut:

HAUTACAM – TRAMASEL
Matí del dia següent, esmorçar i BACK ON THE ROAD anem a pujar l’Hautacam, el tenim a tocar de l’hotel seran uns 40 kms no arribarà ja ens va bé doncs al hotel tancan per vacances aquests mateix dia i tenen obert per nosaltres per quan tornem ens poguem dutxar i tancar. Comencem a pujar de seguida i amb tranquil•litat disfrutem de les vistes, el port ens comença a agradar, hi ha rampes més dures que al Tourmalet però hi ha “descansillos” son uns 17 kms

Fantàstic cap de setmana pedalant per les mítiques muntanyes del Pirineu. Repetirem.

 

1

TransCatalunya 2012

juny 12, 2012

(o de com fer 200km amb 1/2 litre d’aigua, si el tenien, per persona i avituallament…)

Aquest cap de setmana passat (9 i 10 de juny de 2012) dos components del c.c. Santa Susanna i un amic “quasi adoptat” pel club, vam anar a fer el repte d’aquest any, la TransCatalunya, organitzada per Probike, el recorregut del qual té sortida a La Molina, a 1500 m. d’alçada, i arribada a la Ciutat de Barcelona, a quasi cota 0 m.

Però no us deixeu enganyar, encara que ho pugui semblar no tot és baixada 🙂

Doncs bé, el dissabte, havent dinat carreguem les bicicletes al cotxe i tirem cap a La Molina, via túnel del Cadí (com es nota que els ciclistes estem acostumats a que ens timin…)

Arribem, recollida de dorsals i deixem les bicis i equipatge a l’hotel que la organització ens havia reservat. Primera queixa, a un de nosaltres li toca a un alberg, tot i que haviem fet la inscripció indicant que erem del mateix grupet tal com deien les SEVES instruccions… però bé, paciència que hem vingut a pedalar no a fer xerinola de nit 🙂

A les 19h anem al briefing, on un senyor tot ebri (o s’havia pres masses gels de glucosa) ens explica “nosequé” d’unes cruïlles que no ens podem passar si no volem que corri risc la nostra vida, i que si tirem un sol paper pel terra ens marcarà amb un creu per la resta de les nostres vides. Ah i una cosa de molt poca importància, agafeu aigua per les fonts del camí que als avituallaments al igual no us en donen… ¬¬ Aquí vam pensar “no pot ser, està bromejant…”

Doncs res, cap a sopar i a dormir (poquet) que demà toca diana a les 03:40h !!! Ens trobem amb un conegut que decideix venir amb nosaltres, demà, tot el trajecte (per guardar el seu anonimat l’anomenarem “el farmaciola”).

La nit és curta, però ens llevem amb il·lusió i ganes de passar moltes hores damunt la BTT 🙂

Esmorzar, i cap a la sortida a signar i esperar que siguin les 05:00h per començar a pedalar. Els quatre mosqueters en ruta.

Començem a enfilar carretera amunt, arribem al peu de les pistes d’esquí, i n’agafem algunes per anar guanyant alçada fins arribar al coll de Pal, a quasi 2100m d’alçada. Aquí som conscients que això tot just comença i a la primera pujada forta decidim baixar de la bici per reservar el màxim d’energies possibles per al dia que ens espera (bé no tots, el jovent es veu valent i tira amunt com si d’una ploma empesa per la suau brisa matinal es tractés)

Conquerim Coll de Pal, i primera averia mecànica. Es trenca una cadena. Cap problema, s’arregla i cap avall que fa baixada. Tombem per la pista que passa per davant del refugi de Coll de Pal, i iniciem una llarga baixada plena de molta pedra solta, que combinada amb el fret del matí ens deixa una mica messegats de mans i braços, i de tot en general (“cansa més la baixada que la pujada” es sent a dir)

Finalment, primers 30 km i primer avituallament, a Riutort. Descansem una estona, però el fred es fa notar i sortim a pedalar carretera avall direcció La Pobla de l’Illet.

Allà agafem de nou una pista que s’enfila cap a la serra del Catllaràs, deixant unes magnífiques vistes de la Serra de Moixerò que fa una estona hem atravessat. La pista és llarga, no gens dura, però som conscients que ens queda molt i molt per fer encara avui. Finalment arribem a la Collada d’Arderiu, a uns 1400m d’alçada, i anirem planejant passant pel Refugi d’Ardericó (on explica la llegenda hi viu un holandès errant que ven cocacoles a la porta del seu allotjament…)

Iniciem una nova baixada cap al Santuari dels Oms. Just abans d’agafar la carretera ens trobem amb el segon avituallament (km 60 aprox), i aquí ja començem a notar alguna cosa extranya amb l’aigua… sembla ser que per a Probike, aquest recurç BÀSIC per a les persones, el raciona a un mitg bidó per persona… no ho entenem però pel moment no li donem massa importància, encara no s’ha aixecat del tot el dia i no hem begut massa…

Bé, tirem avall en una llarga i pedregosa baixada a la recerca de la Riera de Merlès, havent de creuar diferents vegades rierols i rieres, remullant un xic els peus i sentint l’aventura per dins de les sabates, però no passa res, aviat sortirem a cel descobert i sentirem com els rajos del sol ens van assecant els mitjons 🙂

Trobem la Riera de Merlès i anem fent via ràpidament cap al següent control/avituallament. La carretera passa de terra a ciment, i després a asfalt, en força mal estat, tot cal dir-ho, però anem atents i tot passa sense incidents.

Arribem al següent punt de control, km 90, i ens conviden a apropar-nos fins a l’avituallament on ens donen el dinar, això si, amb molt poca aigua, i ens veiem obligats a anar al Bar del costat a comprar unes ampolles per poder omplir els bidons (la fase de negació del problema encara no ens ha passat…)

Després de menjar, descansar, i iniciar el recital de “productes que ajuden a fer més km” continuem el trajecte (ànims que ja només falten 110km!!)

Passem per Santa Maria de Merlès, i ben aviat deixem la carretera per endinçar-nos en una pista de terra que va pujant lenta però inexorablement fins a la cota 700. Aquí ja és ple dia i el sol comença a mermar les reserves d’aigua dels nostres bidons. Seguim pujant i agafem l’asfalt fins a un trencall que ens porta per una pista de terra “planejant” i que ens ofereix unes boniques vistes de Montserrat i les serralades del nostre voltant. Agafem consciència que portem fet molt de tros, però que encara ens queda molt per fer. Els ànims estan amunt, i finalment arribem al quart control/avituallament. Km 125, 13:30h i ens expliquen que els dos primers han passat per allí a les 09:30h mentre encara estaven muntant l’avituallament !!! (fa 4h, encara els podem agafar! 🙂 )

Seguim el nostre trajecte, un petit tram d’asfalt, i el deixem desseguida per seguir per una pista de terra guanyant una mica d’alçada per poder contemplar les fantàstiques vistes de la zona del voltant nostre.

Iniciem un llarg descens i ens plantem a l’Eix Transversal (C-25) a l’alçada d’Artés. Creuem el poble i anem fent via per mitg de camps i boscos cap al següent control/avituallament. Aquí si que ja deixem de banda la Negació per entrar en la Ira quan ens diuen que “no ens queda aigua“, i que “només toca 1/2 litre per persona” però “que s’ens ha acabat” (li has donat el meu 1/2 l a algú altre doncs?) “però que en 10 minuts arribarà una mica més”. Sort van tenir aquells pobres nois que som gent civilitzada i no ens agrada la violència, però que a les 15:20h, amb 125km i uns 2600m de desnivell et diguin que no tens aigua és per destroçar-ho tot. Això si, tenien com unes 20 ampolles de cocacola per obrir, ben calentona i algunes de iogurt líquid… mmmm que bo!!! (sarcasme)

Doncs res, restem allà parats una 1/2 hora a la espera de la preciada aigua, però res, que no arriba, decidim continuar. Per sort a un parell de km més endavant trobem una font fresquíssima. Parem una bona estona més per a refrescar-nos i aveurar-nos força. A “el farmaciola” li agafa un “subidón” i li dona per cridar que hem d’anar tirant, vinga, vinga, vinga, vinga… jeje ja se sap el que et passa quan abuses de certes substàncies 😛

Iniciem una forta pujada que ens du fins a la Ermita de Sant Pere Màrtir, i d’allà baixem al poble de Monistrol de Calders. Passem pel pont que creua el riu, i al tombar per una cantonada i pujar un carrer el nostre amic “adoptat” arriba al seu límit de forces i decideix deixar-ho aquí, al km 140… Deixem la seva retirada llesta, i els tres “supervivents” continuem el nostre periple. Som conscients que ens queden molts km per davant, encara, i algun desnivell que ens pot fer mal.

Iniciem la pujada pel parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, i el més petit de tots (potser espantat pel que li acaba de passar al nostre amic “adoptat”) diu que li falten forces i que necessita sucre… Reduim marxa per poder arribar fins al proper avituallament, al poble de Sant Llorenç Savall. Allà menjem i recuperem forces. Ara ja només ens queden 2 pujadetes, però que segons com se’ns poden fer eternes…

Continuem rodant, ja son les 18:20 de la tarda i portem unes 11h damunt de la bici, i 13,5 des que vam sortir de La Molina, ara sembla que fa una eternitat. Però som conscients que la nostra meta està molt aprop ja, i que només cal aguantar un parell o tres d’hores més.

Superem la primera pujada i llarga baixada fins arribar a Castellar del Vallès. Per algún racó entre les muntanyes m’ha semblat veure el mar!!! ens dona ànims. Penúltim control (el setè ja) i continuem cap a la última “gran” pujada (en realitat no és gran cosa, però a aquestes alçades tot és veu molt gran)

El superem i arribem fins a la riba del Riu Ripoll. Aquí ja només queda rodar en quasi-pla-tirant-avall seguint el riu, prime pel marge esquerra, després pel dret, i tornem a canviar de vora, fins que arribem al control final, presa de temps, al km 180 a les 19:47h amb quasi 15h desde La Molina, 12 sobre la bici.

I ja només manquen els 20 km finals fins arribar al Pavelló de la Mar Bella, tots fets per la vora del riu Besòs, i per molt a prop de mar, amb moltes moltes ganes d’arribar i prendre una dutxa.

Dades finals:

Distància: 200km

Desnivell positiu acumulat: 3625m

Desnivell negatiu acumulat: 5230m

Durada total: 16h

Temps parats: 3:36h

Pendent màxima amunt: 25%

Pendent màxima avall: 31%

Track per al Google Earth
Track per a GPS
(no hi ha fotos perquè vam anar per feina i ningú hi va pensar en cap moment… si voleu alegrar-vos la vista podeu cercar paraules guarrones al google :P)
1

Esteu perduts?

abril 22, 2012

Ara ja no hi ha pèrdua:

Però, el problema és, on anar?

🙂 salut i pedals!

1

Per terres Asturianas

setembre 12, 2011

Us deixo la crònica del nostre company Josep Manuel Muñoz, a les seves vacances per Asturias:

Bones companys ciclistes, ja he tornat de les meves vacances per Asturies, allà tot és preciós, verd, …, però lo realment maco són les carreterones que tenen per fer “bicicleteos”, us explico per si algú no hi ha anat, sapigueu per a on podeu passar:

Mentres vaig estar per la zona de Llanes, vaig sortir a entrenar  pujant des de Parres a “La Torneria”, passant pel “Alto del Mazuco”, pujada de 7 km amb trams al 10%, bastant durillo, però el paissatge una marevella, esquivant vaques pel camí;


Un altre port amb vistes impressionants és el “Alto del Torno”, que impressiona pujant des de “Nueva” direcció a “Riensena”, i d’aquí baixar fins a “Mestas” és explèndit, o fer-ho a l’inversa, la carretera és estreta i de les dues vegades que he passat, cap cotxe.


Un altre dia, com no, després de pujar aquest mateix port i escalfar cames, vaig pujar al “Los lagos de Covadonga”, el desarrollo que portava era un 39/29, va ser durillo, sobretot la recta de “la Huesera” amb un 15% de pendent durant uns 800 m, però vaig aconseguir pujar amb el 26, reservant el 29 per si havia algo més dur, però finalment, no hem va caler, aquell dia estava fi. Aquest és un gran port amb vistes impressionants i moltes vaques pel camí, es disfruta bastant perquè l’accés a cotxes estava tancat, ara si, bastants microbus i alguns autobusos per pujar pagant (Baja negoci tenen montat allà els de ALSA), dos dies després, vaig pujar l’Anglirú, llavors puc dir que los Lagos va ser un passeig.


Per pujar al mític Anglirú, vaig arrencar de Langreo, a 37 km i per escalfar cames vaig pujar primer el “Alto del Cordal”, 5,3 km amb pendents del 8, 10, 12%, al igual que a l’etapa de la Vuelta d’aquest any i després, arribant a “la Vega”, comencen els fatídics 12,5 km d’ascensió a l’Anglirú, dels quals, els 6 primers km els vaig pujar força bé, amb el 39/26, i algun tram al 10%, després venen uns metres plans i inclús amb una mica de baixada (és la zona del “Viapará”, àrea de descans i de fer picnik amb boniques vistes), i ja només tornar a pujar, tens els 400 ml al 19-22% de la Rampa de les Cabanes, ostres!!!!, només veure-la pujo al 29 i només portar 50 metres maldic per no haver montat un còmode Compac de nenes, ja finalitzant aquest tram patint com un gorrino, les pulsacions a 188, pujant a 6-7 km/h, després, torna la calma, vas pujant al 13% (quina marevella!!)

Després corva de Llagos i 300 ml al 14 % (soportable a velocitat de tortuga, és clar, després de les Cabanes, això és glòria), després ve la corva de “Les Picones” amb 300 ml al 15 % (la marxa es ralenteix una mica, cada vegada costa més i el sol que no perdona, quí dèia que aquí sempre està ennubolat!!!), després de no se quanta estona arribo a la corva “de Cobayos” pensant que ja debia arribar el cim, a on veig 5 ciclistes parats, regiro la corva i davant, pujant cap al cel “como un espejismo” veig la famosa “Cuña les Cabres”, la òstia!!!! quina acollonada al veure-la, amb pendent inicial de 18% i veus com es va empinant fins a 22 i finalment 23,5 %; només pujar 10 ml giro, baixo, m’apropo als ciclistes i els hi dic:

Buenos días, tenéis razón, en esta curva vale la pena parar a mirar el paisaje, que vista más impresionante!!!

(i una merda!, si no pares a agafar aire, no puges), ens quedem allà tots sis agafant aire i fent broma amb la pujadeta i ens la mirem pensant si és possible pujar; quatre d’ells amb unes marevellosses mountainbikes, collons, quina col.lecció de plats petitets i quina quantitat de pinyons enormes!!!! si pujo amb allò ni paro, i un d’ells amb una formidable Pinarello, amb un 34/32 de dessarrollo (quin seny que ha tingut aquest), doncs bé, dispossat a arribar adalt com sigui, comencem a pujar, uffff!!! quin patiment, per poder pujar fent ziga-zaga per la carretereta, algun cotxe aturat que no s’atreveix a continuar, olora a embrague cremat, tot i pujar com les tortugues, els de la mountainbike, amb més cadència van més lents, aquella fatídica pujada dura uns 500 ml, arribo als 50 darrers metres que són els del 23,5 % i les pulsacions gairebé a 200, sembla que el cor s’hem vulgui sortir del lloc, és tanta la pendent que no puc pedalar, uns metres endavant veig tres ciclistes pujant caminant i penso: Què carai!! jo també!, no vaig aguantar i peus a terra, prenc aire, i fent malavarismes pujo caminant 50 o 60 metres fins a la propera corva (a on hi ha una mica de pla per poder pujar a la bici i entrar la cala), però no us penseu que és facil pujar caminant, les sabates de carretera amb la cala patinen i haig de pujar de taconets, tot un suplici. Un cop a la corva, miro adalt i encara queden zigzaguejant uns 300 ml al 18% i uns 200 ml al 17%, amb les rampes del “Aviru” al 21,5% i “Les Piedrusines” al 20%, un cop recuperat de pulsacions.


Un dels cinc ciclistes d’abaix, amb la seva mountainbike hem passa i m’anima a pujar, arrenco, fixo la vista dos metres per davant de la roda i amunt, dessitjant que el malson s’acabi, quin patiment, després de no sé quanta estona, veig a 40 metres el cim, el mirador a on ja es fa plà, allà veig ciclistes admirant el paissatge, però aquests darrers metres són al 20%, vaig més o menys bé d’energies però la pujada és massa dura, mentres pujo aquests darrers metres, hem passa de tot pel cap, les pulsacions disparades, no sé si acabar caminant, no sé si perdré l’equilibri i no hem donarà temps a treure la cala, el cor s’hem sortia, i encara tenia uns 40 km de tornada (no per a on vaig venir, vaig fer una circular amb tornada suau per Santa Eulàlia), però, no sé com vaig treure forces i vaig fer un petit sprint final només mirant la roda de davant (sort que en aquell moment no va baixar cap cotxe) i per fi adalt!!!


Ostres quina vista, per sota queden els núbols, el dia explèndit, prenc aire, arribo fins al final del tram asfaltat, hem faig la foto de rigor i cap avall a disfrutar de la baixada fent fotos de les corves i el paissatge, perquè mentres puges no estàs per òsties.


Arribo a la corva de Cobayos i paro a fer alguna foto, hem trobo a unes noies amb el cotxe aparcat i hem pregunten si queda molt per arribar adalt, els hi dic que uns 2 km, i elles em diuen que llàstima, que el cotxe no els hi puja, i mirant adalt, a mitja pujada veig un altre cotxe intentant fer la volta, Impressionant!!, veure per creure!

Jose Manuel Muñoz.

0

Terra de Remences 2011

maig 10, 2011

A primera hora del matí sortiem cap a Sant Esteve d’en Bas els 10 membres del club que finalment vam fer la marxa, arribada i recollida de dorsals, preparació del material, bicis, etc. i cap a la cua de la sortida, uns molt endevant i altres molt endarrera (els ultims dels 3200 participats).

Explicaré una mica com va anar la marxa des de el grup del darrera (Xavi, Reguill, Colominas, Manel, Jose M. Muñoz  i Jaume). Vam sortir molt tranquils, no teniem cap pressa, els primers kms de baixada fins a la Vall de Bianya i comença el primer port (Capsacosta), ens començen a dividir i anem pujant a un ritme tranquil, ens avançan i avançen a d’altres, baixada molt ràpida fins arribar a Ripoll on comença el següent port (Coll de Canes), port llarg pero amb unes vistes precioses de la zona amb un dia espectacular, la baixada trepidant (74 km/h) del “Kamikaze-Reguill” fins a Olot i uns kilometrets més fins a Sant Esteve d’en Bas on acabava per alguns la marxa de 95 kms. tot i que algú va pujar Coll de Bracons i el va tornar a baixar pel mateix lloc.

Seguim (Manel, Colominas, JM Muñoz i jo) a fer la ruta llarga de 175 km. pujem Coll de Bracons (durissim), faltan pinyons, gent caminant, d’altres mitja volta …, arribo a coronar el port on em trobo a en Manel i en Josep Colominas acaban amb totes les existencies de platans, pastes i begudes isotoniques, en JM Muñoz anava endevant i els 3 comencem a baixar el llarg descens fins a Manlleu on comença el quart port (Coll de Bac – Cantonigros) 15 km on en Josep agafa distancia i puja bé, en Manel i jo anem fent a poc de coronar em dona rampa em paro a fer estirament i segueixo, al cap d’un moment trenco raid de la roda del darrera, reparo com puc i en Manel m’espera al habituallament, junts fem la resta dels 27 kms que queden i feliçment arribem on ens espera en Josep i en JM Muñoz, menjar, regal i massatge. Marxa completada, gran dia, millor companyia.

Us paso perfil, classificació i alguna fotico:

5

Ruta Sta. Coloma – Osor – St. Hilari

abril 10, 2011

Ruta de les més maques que hi ha per fer en carretera, sobre tot des de Angles quan comences a pujar cap a Osor i fins a St. Hilari, anant tota la pujada amb el riu a tocar de la carretera, 25 km de pujada pero que no castiga (si no vols), gran dia !
grafic-osor-st-hilari
osor

0

Collformic

abril 10, 2011

Desprès de Bilbao tornem a recorrer carreteres catalanes, aquesta vegada ha tocat pujar fins a Collformic, encara que sembli mentida cap dels que hi varem anar no l’havíem pujat en bicicleta, per tant cadascú va pujar al seu ritme aixó si ens va resultar dur a tots.
grafic-collformic

0

Bilbao-Bilbao

març 23, 2011

Aquest cap de setmana, una comitiva del nostre estimat club ciclista, va anar a participar a la clàssica marxa cicloturista “Bilbao-Bilbao”, que enguany va batre rècord d’assistència amb més de 9.200 participants.

El recorregut total van ser de 117km amb 3 ports de muntanya, però de dificultat baixa. Al no ser cronometrada l’ambient que es respirava era de molt bon rollo, tot i que amb el caràcter basc es van veure algunes discusions, però sense arribar a les mans 🙂

Això si, a Bilbao s’hi va amb força gana, ja que els pinxos estan de mort 🙂 no sabria dir quants ens vam menjar 🙂

I ara que la resta dels participants (Manel, Xavi, Josep Mª, Duri i families) diguen les seves vivències.

1