TransCatalunya 2012

juny 12, 2012

(o de com fer 200km amb 1/2 litre d’aigua, si el tenien, per persona i avituallament…)

Aquest cap de setmana passat (9 i 10 de juny de 2012) dos components del c.c. Santa Susanna i un amic “quasi adoptat” pel club, vam anar a fer el repte d’aquest any, la TransCatalunya, organitzada per Probike, el recorregut del qual té sortida a La Molina, a 1500 m. d’alçada, i arribada a la Ciutat de Barcelona, a quasi cota 0 m.

Però no us deixeu enganyar, encara que ho pugui semblar no tot és baixada 🙂

Doncs bé, el dissabte, havent dinat carreguem les bicicletes al cotxe i tirem cap a La Molina, via túnel del Cadí (com es nota que els ciclistes estem acostumats a que ens timin…)

Arribem, recollida de dorsals i deixem les bicis i equipatge a l’hotel que la organització ens havia reservat. Primera queixa, a un de nosaltres li toca a un alberg, tot i que haviem fet la inscripció indicant que erem del mateix grupet tal com deien les SEVES instruccions… però bé, paciència que hem vingut a pedalar no a fer xerinola de nit 🙂

A les 19h anem al briefing, on un senyor tot ebri (o s’havia pres masses gels de glucosa) ens explica “nosequé” d’unes cruïlles que no ens podem passar si no volem que corri risc la nostra vida, i que si tirem un sol paper pel terra ens marcarà amb un creu per la resta de les nostres vides. Ah i una cosa de molt poca importància, agafeu aigua per les fonts del camí que als avituallaments al igual no us en donen… ¬¬ Aquí vam pensar “no pot ser, està bromejant…”

Doncs res, cap a sopar i a dormir (poquet) que demà toca diana a les 03:40h !!! Ens trobem amb un conegut que decideix venir amb nosaltres, demà, tot el trajecte (per guardar el seu anonimat l’anomenarem “el farmaciola”).

La nit és curta, però ens llevem amb il·lusió i ganes de passar moltes hores damunt la BTT 🙂

Esmorzar, i cap a la sortida a signar i esperar que siguin les 05:00h per començar a pedalar. Els quatre mosqueters en ruta.

Començem a enfilar carretera amunt, arribem al peu de les pistes d’esquí, i n’agafem algunes per anar guanyant alçada fins arribar al coll de Pal, a quasi 2100m d’alçada. Aquí som conscients que això tot just comença i a la primera pujada forta decidim baixar de la bici per reservar el màxim d’energies possibles per al dia que ens espera (bé no tots, el jovent es veu valent i tira amunt com si d’una ploma empesa per la suau brisa matinal es tractés)

Conquerim Coll de Pal, i primera averia mecànica. Es trenca una cadena. Cap problema, s’arregla i cap avall que fa baixada. Tombem per la pista que passa per davant del refugi de Coll de Pal, i iniciem una llarga baixada plena de molta pedra solta, que combinada amb el fret del matí ens deixa una mica messegats de mans i braços, i de tot en general (“cansa més la baixada que la pujada” es sent a dir)

Finalment, primers 30 km i primer avituallament, a Riutort. Descansem una estona, però el fred es fa notar i sortim a pedalar carretera avall direcció La Pobla de l’Illet.

Allà agafem de nou una pista que s’enfila cap a la serra del Catllaràs, deixant unes magnífiques vistes de la Serra de Moixerò que fa una estona hem atravessat. La pista és llarga, no gens dura, però som conscients que ens queda molt i molt per fer encara avui. Finalment arribem a la Collada d’Arderiu, a uns 1400m d’alçada, i anirem planejant passant pel Refugi d’Ardericó (on explica la llegenda hi viu un holandès errant que ven cocacoles a la porta del seu allotjament…)

Iniciem una nova baixada cap al Santuari dels Oms. Just abans d’agafar la carretera ens trobem amb el segon avituallament (km 60 aprox), i aquí ja començem a notar alguna cosa extranya amb l’aigua… sembla ser que per a Probike, aquest recurç BÀSIC per a les persones, el raciona a un mitg bidó per persona… no ho entenem però pel moment no li donem massa importància, encara no s’ha aixecat del tot el dia i no hem begut massa…

Bé, tirem avall en una llarga i pedregosa baixada a la recerca de la Riera de Merlès, havent de creuar diferents vegades rierols i rieres, remullant un xic els peus i sentint l’aventura per dins de les sabates, però no passa res, aviat sortirem a cel descobert i sentirem com els rajos del sol ens van assecant els mitjons 🙂

Trobem la Riera de Merlès i anem fent via ràpidament cap al següent control/avituallament. La carretera passa de terra a ciment, i després a asfalt, en força mal estat, tot cal dir-ho, però anem atents i tot passa sense incidents.

Arribem al següent punt de control, km 90, i ens conviden a apropar-nos fins a l’avituallament on ens donen el dinar, això si, amb molt poca aigua, i ens veiem obligats a anar al Bar del costat a comprar unes ampolles per poder omplir els bidons (la fase de negació del problema encara no ens ha passat…)

Després de menjar, descansar, i iniciar el recital de “productes que ajuden a fer més km” continuem el trajecte (ànims que ja només falten 110km!!)

Passem per Santa Maria de Merlès, i ben aviat deixem la carretera per endinçar-nos en una pista de terra que va pujant lenta però inexorablement fins a la cota 700. Aquí ja és ple dia i el sol comença a mermar les reserves d’aigua dels nostres bidons. Seguim pujant i agafem l’asfalt fins a un trencall que ens porta per una pista de terra “planejant” i que ens ofereix unes boniques vistes de Montserrat i les serralades del nostre voltant. Agafem consciència que portem fet molt de tros, però que encara ens queda molt per fer. Els ànims estan amunt, i finalment arribem al quart control/avituallament. Km 125, 13:30h i ens expliquen que els dos primers han passat per allí a les 09:30h mentre encara estaven muntant l’avituallament !!! (fa 4h, encara els podem agafar! 🙂 )

Seguim el nostre trajecte, un petit tram d’asfalt, i el deixem desseguida per seguir per una pista de terra guanyant una mica d’alçada per poder contemplar les fantàstiques vistes de la zona del voltant nostre.

Iniciem un llarg descens i ens plantem a l’Eix Transversal (C-25) a l’alçada d’Artés. Creuem el poble i anem fent via per mitg de camps i boscos cap al següent control/avituallament. Aquí si que ja deixem de banda la Negació per entrar en la Ira quan ens diuen que “no ens queda aigua“, i que “només toca 1/2 litre per persona” però “que s’ens ha acabat” (li has donat el meu 1/2 l a algú altre doncs?) “però que en 10 minuts arribarà una mica més”. Sort van tenir aquells pobres nois que som gent civilitzada i no ens agrada la violència, però que a les 15:20h, amb 125km i uns 2600m de desnivell et diguin que no tens aigua és per destroçar-ho tot. Això si, tenien com unes 20 ampolles de cocacola per obrir, ben calentona i algunes de iogurt líquid… mmmm que bo!!! (sarcasme)

Doncs res, restem allà parats una 1/2 hora a la espera de la preciada aigua, però res, que no arriba, decidim continuar. Per sort a un parell de km més endavant trobem una font fresquíssima. Parem una bona estona més per a refrescar-nos i aveurar-nos força. A “el farmaciola” li agafa un “subidón” i li dona per cridar que hem d’anar tirant, vinga, vinga, vinga, vinga… jeje ja se sap el que et passa quan abuses de certes substàncies 😛

Iniciem una forta pujada que ens du fins a la Ermita de Sant Pere Màrtir, i d’allà baixem al poble de Monistrol de Calders. Passem pel pont que creua el riu, i al tombar per una cantonada i pujar un carrer el nostre amic “adoptat” arriba al seu límit de forces i decideix deixar-ho aquí, al km 140… Deixem la seva retirada llesta, i els tres “supervivents” continuem el nostre periple. Som conscients que ens queden molts km per davant, encara, i algun desnivell que ens pot fer mal.

Iniciem la pujada pel parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, i el més petit de tots (potser espantat pel que li acaba de passar al nostre amic “adoptat”) diu que li falten forces i que necessita sucre… Reduim marxa per poder arribar fins al proper avituallament, al poble de Sant Llorenç Savall. Allà menjem i recuperem forces. Ara ja només ens queden 2 pujadetes, però que segons com se’ns poden fer eternes…

Continuem rodant, ja son les 18:20 de la tarda i portem unes 11h damunt de la bici, i 13,5 des que vam sortir de La Molina, ara sembla que fa una eternitat. Però som conscients que la nostra meta està molt aprop ja, i que només cal aguantar un parell o tres d’hores més.

Superem la primera pujada i llarga baixada fins arribar a Castellar del Vallès. Per algún racó entre les muntanyes m’ha semblat veure el mar!!! ens dona ànims. Penúltim control (el setè ja) i continuem cap a la última “gran” pujada (en realitat no és gran cosa, però a aquestes alçades tot és veu molt gran)

El superem i arribem fins a la riba del Riu Ripoll. Aquí ja només queda rodar en quasi-pla-tirant-avall seguint el riu, prime pel marge esquerra, després pel dret, i tornem a canviar de vora, fins que arribem al control final, presa de temps, al km 180 a les 19:47h amb quasi 15h desde La Molina, 12 sobre la bici.

I ja només manquen els 20 km finals fins arribar al Pavelló de la Mar Bella, tots fets per la vora del riu Besòs, i per molt a prop de mar, amb moltes moltes ganes d’arribar i prendre una dutxa.

Dades finals:

Distància: 200km

Desnivell positiu acumulat: 3625m

Desnivell negatiu acumulat: 5230m

Durada total: 16h

Temps parats: 3:36h

Pendent màxima amunt: 25%

Pendent màxima avall: 31%

Track per al Google Earth
Track per a GPS
(no hi ha fotos perquè vam anar per feina i ningú hi va pensar en cap moment… si voleu alegrar-vos la vista podeu cercar paraules guarrones al google :P)

One Response to “TransCatalunya 2012”

  1. Molt bona crónica, Josep.

    M’ha sorprés la mancança d’aigua per part de la gent de Probike; tinc la impressió que son gent seria; no fa per ells aquest fallo garrafal.

    Veient les dades de la prova, això sembla la Marató des Sables.

    Sou els espartans del Santa Susanna.

    Salut,

Leave a Reply